Fa un parell de dies xerrant amb algunes mestres del centre on faig les pràctiques, elles em deien que la culpa de que els nins i nines no tenguin respecte cap als mestres o cap a l'altre gent era dels pares, com també que no estiguin un poc més damunt els seus fills a l'hora de fer les feinetes. A partir d'aquell dia em vaig quedar pensant amb el dubte del paper dels pares avui dia en l'educació dels seus fills, i avui he trobat un blog on na Mercè Lázaro i Llovera xerra d'una escola per pares, una reflexió bastant interessant. Aquí vos deix el que posava:
La meva proposta de millora per l’actualitat educativa és una escola per pares. Tranquils, m’explico :
Crec que per millorar la qualitat de l’educació, hauríem de crear un escola de pares on els hi poguéssim donar petites eines de treball per poder complimentar a casa la feina que fem a l’escola.
La societat de la pressa i el no puc , o no arribo, ens ha portat a tenir nens/es sols a casa, que només saben jugar a la play i que pensen que poden tenir a l’acte tot el que volen.
Penso que primer cal solucionar això i després podrem incorporar nous coneixements i nous valors que no coneixen perquè ningú els hi ha ensenyat.
Personalment també crec que val la pena donar més importància a l’educació no formal des de la societat. Alhora que també cal respectar la figura de l’educador. Crec que això ens ajudaria a treballar tots aquests aspectes junts.
A continuació teniu l'enllaç del blog, és un blog dedicat a mestres i crec que és força interessant:
