Una aula, una realitat.

Després de 15 dies de pràctiques, ja he tengut el contacte suficient com per poder parlar mínimament d'alguns dels meus alumnes. Dins l'aula hi ha una gran multiculturalitat i una gran varietat de nivells i hi ha quatre ACS, els quals se'ls valora de forma diferent .

Com ja vaig especificar en l'anterior entrada la meva escola està formada majoritàriament per nins i nines amb problemes socials i immigrants.

En quant ens referim a la meva aula els nins i nines son un clar exemplar de l'escola i queda reflectit a l'hora de fer atenció a l'alumnat. La major part dels alumnes amb NESE de la meva aula són per condicions personals i per problemes derivats de factors socials i ètnics, però també podem trobar alguns alumnes d‟incorporació tardana al sistema educatiu (AIT).

Son nins i nines molt actius, alguns d'ells en qualque moment es posen massa nerviosos i costa fer-los tornar en raó. En general els costa molt concentrar-se i no poden fer feinetes massa llargues, perquè es cansen i no fan res. Entre ells tot i tenir una cultura diferent en molts de casos, es duen molt bé i hi ha una gran solidaritat.

Hi ha un cas especial d'una nina que comentaré més envant en una altre entrada, perquè ella totsola pot ocupar una entrada sense cap tipus de problema.

Fins aquí l'entrada d'avui, he donat una pinzellada molt petita del que és la meva aula, perquè podríem estar dies i dies xerrant d'ella, però no us preocupeu que seguiré contant-vos més coses de la meva aula.

La Meva Escola, una escola DiFeReNt!

En la meva primera entrada vos vull explicar un poc com és la meva escola i perquè per a mi és tan especial. L'escola s'anomena Miquel Duran i Saurina i la podem trobar a Inca, és una escola bastant nova, es va obrir en el 2009, però  ja dels seus inicis va tenir problemes amb les infraestructures i el mobiliari. Aquests problemes es van poder començar a superar, i dic començar perquè encara no s'han solucionat, amb l'ajuda dels pares dels nins del centre i del mestres que s'uniren i van poder fer front a algunes de les mancances de l'escola. Durant molt de temps tots els dissabtes en petits grups els pares i alguns mestres es trobaven a l'escola per pintar-la i arreglar el que fes falta. Aquest esperit de lluita que els va unir a tots encara està vigent en l'escola en tots els actes i totes les activitats que s'hi fan. L'alumnat que va a aquesta escola majoritàriament són nins i nines amb problemes socials i immigrants, a més la gran part dels alumnes no té el català com a llengua mare fet que fa que a l'escola entre els alumnes la llengua que es sent més xerrar és el castellà. 

Mestres i nins van pintar l'escola, juntament amb els pares.

L'ambient de l'escola tot i haver-hi problemes socials i problemes amb les infraestructures i el mobiliari és un ambient maravellós en tots els sentits, són com una petita família i és una escola que no utilitza el mètode tradicional, més bé tot el contrari, fet que a mi personalment m'ha enganxat encara més.

Tot i que al principi jo em trobava una mica asustada per les situacions que hi havia a l'escola, en aquests moments crec que és el millor que em podia passar, no em penedeixo gens ni mica d'haver triat aquest centre i a més crec que és el millor que m'ha pogut passar perquè aprendré molt d'aquest centre.