AUTISME

Mirant pel facebook he trobat aquest text sobre l'autisme que m'ha agradat molt vos ho deix aquí perquè vosaltres també el pogueu gaudir.

He atès milers de nens que tenen discapacitat. Molts d'ells TENEN paràlisicerebral i cap d'ells ES paralític cerebral. Altres TENEN autisme i fixa't que capÉS autista. Centenars d'ells TENEN Síndrome de Down i, com són les coses,cap d'ells ÉS un Down.

Quan aprendrem a diferenciar els verbs? Quan diferenciarem el TENIR i el SER?Sé que la majoria de les vegades és per descuit o per desconeixement. Però a ningú se li acudiria, a una persona que té càncer, dir-li "càncer o cancerós" ni a un altre que tingui sida "sidótico" A que sona estrany? Els meus nens tenenmoltes coses més que la seva patologia i la majoria d'aquestes coses sónbellíssimes. Ells tenen una gran capacitat de lluita, per que no cridar llavorslluitadors? Tenen una gran valentia Per què no dir-llavors valents?

No, ells no són nens discapacitats, només tenen una discapacitat i lluiten per sortir endavant. No li posem fre a aquesta sortida posant etiquetes.

No paro de dir-ho als col · legues en cursos, congressos als que vaig. Calconscienciar la gent i si ens unim serà més fàcil. Qui se suma?

Petons a tots ells.

Aquest text l'he pres del mur d'Accions Contra els Mites de l'Autisme (facebook) de Mario Soriano.

Suport en els desdoblaments?

En el meu centre i més concretament a primer de primària de primer cicle es fan desdoblaments per nivells. Es fan cinc grups de diferents nivells, cada mestra té un grup i aquestes mestres són les tutores dels tres primers de primària conjuntament amb la mestra de suport i l'AL. Jo he tengut l'oportunitat d'estar a dues classes diferents, és a dir de dos nivells diferents, una amb la meva tutora i l'altre amb la mestra de suport i he de dir que fan el mateix, treballen els mateixos continguts però amb la mestra de suport es treballa de forma més lenta  i amb unes altres estratègies. Sí que és veritat que alguna vegada he vist que als nins i nines que van amb la mestra de suport els posen unes feinetes un poc diferents, un poc més simples.

Aquests desdoblaments per nivells, fan que els cinc grups siguin entre ells homogenis fet que pot ser no sigui  molts positiu, però segons la meva tutora funcionen molt bé i es fa molta feina, també perquè són menys a classe.

Però el meu dubte és si d'aquesta manera s'està fent suport, perquè no és un suport dins l'aula perquè els nins i nines se'n van a una altre aula amb uns altres companys, però tampoc seria exactament fora de l'aula perquè no es treu un o dos nins sino que tota la classe es mou a diferents aules.

Voltros creieu que és suport el que s'està fent? I si és així, quin tipus de suport?

La Conversa, una gran eina de treball.

La conversa per a mí ha esta un aspecte nou molt positiu perquè surten coses molt profitoses i molt bones. Els nins i nines en una conversa expressen tot el que ells pensen i saben i a vegades et quedes molt sorpresa quan veus que saben moltes més coses de les que tu et pensaves. 


En la meva aula ha passat exactament el mateix quan els vaig sentir conversant, dient la seva vaig quedar amb un pam d'ulls amb tot el que deien, és cert que en algunes ocasions la gran imaginació que tenen surt però això no és un aspecte negatiu sinó tot el contrari.


La conversa va ser "provocada" per iniciar un projecte dins l'aula i d'aquesta manera vam tenir moltes idees per iniciar un nou projecte. A continuació vos deix un petit power point amb un poc d'explicació de l'inici del nou projecte de dins la nostra aula.

http://www.slideshare.net/MariaRamis/vull-saber-perqu

Una nina un poc difícil.

A la meva aula tenc una nina amb un greu trastorn emocional (NEE) pel fet que viu a un centre de menors, perquè els seus pares no es poden fer càrrec d'ella. La nina ho du molt malament, constantment vol cridar l'atenció sigui com sigui, hi va haver un dia que amb un petita distracció de la mestra la nina va fugir de l'aula i va anar fins el terrat i cridava que es volia morir i que es tiraria. La nina reclama estimació molt seguidament, té un fort caràcter i és agressiva, quan no es fa el que vol comença a tirar coses enterra a rebotar-se a la mestra i fins i tot pegant-li.

Ha arribat a un punt que això està tornant perillós perquè la resta d'alumnes la imiten i comencen a copiar-la amb actituts desafiants i agressives.

Pel que fa als estudis actualmet s'ha aconseguit una petita millora en els  hàbits d'estudi, a principi de curs no la podien tenir asseguda fent feineta o escoltant mínimament. Ara ella pot realitzar mínimament feinetes curtes i simples sobretot de dibuixar i pintar perquè escriure ja és molt difícil, no vol escriure mai i per aquest motiu els controls se li han fet oralment.

La meva pregunta seria sí s'ha de deixar-li una màniga molt ample i no exigir-li el mateix que els altres, què en creis voltros?.