Una de les activitats era retallar i pintar dibuixos de menjars i després aferrar-los amb els seu noms corresponents.
Primer quasi tots els nins i nines van començar pintat els dibuixos i jo em vaig anar passejant per si necessitaven alguna cosa i em fixava així com pintaven. De sobte em vaig fixar que un nin pintava molt fort, tot del mateix color i sortint-se de la línia que resulta que era el dibuix de les verdures i quan m'apropà vaig visualitzar que els altres dibuixos de menjars, com els espaguetis o el gelat estaven molt més ben pintats, de diferents colors i no s'havia sortit quasi de la línia. Quan havia observat tots els dibuixos li vaig demanar perquè el de les verdures l'havia pintat tot del mateix color i pitjant tan fort a lo que ell em va contestar que era perquè les verdures no li agradaven gens.
Amb la contestació del nin vaig deduir que les coses que li agradaven de menjar les pintava de forma més neta que les que no li agradaven, és un fet bastant interessant perquè a vegades deim "uf aquest nin que pinta de malament" però pot ser sigui que el dibuix no el motivi gens o no li agradi, per aquest motiu ho pinta ràpidament sense mirar-s'hi gens.
Hola Maria Magdalena! Molt bona la teva observació. A vegades, sense motius arribam a conclusions errònies. Per això, és important, actuar com ho feres tu, apropant-te a l'alumne demanant-li el motiu de per què pintava d'aquesta manera. Per tant, és necessari conèixer als nostres alumnes per tal de saber quines són les seves necessitats, habilitats i motivacions.
ResponderEliminarMoltes gràcies Núria per llegir el meu blog i comentar l'entrada, a més dels teus consells per a un futur!
ResponderEliminar;)