En la meva primera entrada vos vull explicar un poc com és la meva escola i perquè per a mi és tan especial. L'escola s'anomena Miquel Duran i Saurina i la podem trobar a Inca, és una escola bastant nova, es va obrir en el 2009, però ja dels seus inicis va tenir problemes amb les infraestructures i el mobiliari. Aquests problemes es van poder començar a superar, i dic començar perquè encara no s'han solucionat, amb l'ajuda dels pares dels nins del centre i del mestres que s'uniren i van poder fer front a algunes de les mancances de l'escola. Durant molt de temps tots els dissabtes en petits grups els pares i alguns mestres es trobaven a l'escola per pintar-la i arreglar el que fes falta. Aquest esperit de lluita que els va unir a tots encara està vigent en l'escola en tots els actes i totes les activitats que s'hi fan. L'alumnat que va a aquesta escola majoritàriament són nins i nines amb problemes socials i immigrants, a més la gran part dels alumnes no té el català com a llengua mare fet que fa que a l'escola entre els alumnes la llengua que es sent més xerrar és el castellà.
L'ambient de l'escola tot i haver-hi problemes socials i problemes amb les infraestructures i el mobiliari és un ambient maravellós en tots els sentits, són com una petita família i és una escola que no utilitza el mètode tradicional, més bé tot el contrari, fet que a mi personalment m'ha enganxat encara més.
Mestres i nins van pintar l'escola, juntament amb els pares.
Tot i que al principi jo em trobava una mica asustada per les situacions que hi havia a l'escola, en aquests moments crec que és el millor que em podia passar, no em penedeixo gens ni mica d'haver triat aquest centre i a més crec que és el millor que m'ha pogut passar perquè aprendré molt d'aquest centre.
Segurament a la teva vida professional passaràs per un parell de centres. De cada un te'n duràs alguna cosa: experiències,vivències que carregaràs a la teva "motxilla" de mestra. Aquesta "motxilla" veuràs que no té fons, sense esser-ne cosncient des dels teus inicis com a alumna, el teu pas per l'intitut, els primers passos per la facultat... tot això et fa i et farà ser millor mestra.
ResponderEliminarara que ja dus uns dies a l'escola, ha pogut viure alguna pràctica inclusiva? creus que és fàcil que sigueu dues mestres dins l'aula?
La pràctica inclusiva que puc destacar més, és que a l'hora de fer suport no es treu ningú a fora, es fa el suport dins classe i a tots els nins i nines per igual. Alguns necessiten més suport que altres però tots el tenen, en més o menys mesura.
ResponderEliminarQue siguem dues mestres dins l'aula facilita molt el treball, sobretot en una aula com la meva que no és fàcil, però vull destacar que moltes vegades som tres,fet que encara ho facilita molt més.