Adéu...

I ja que estic posada amb això de despedir-me aprofitaré per dir "Adéu i fins un altre" als menuts, amb els qui he compartit tres mesos increïbles i dels quals he après moltíssim, sobretot a nivell personal.
També del centre on he estat, un centre amb les seves coses bones i les seves coses dolentes com tots però m'ha encantat estar-hi.
Els mestres amb els qui he estat i sobretot la meva tutora dels quals també he après moltes, coses que puc fer i coses que millor no fer-les, ;)
En general per tots ells i elles i per tots voltros aquesta cançó:

Adéu i  fins un altreee!!!!

Gran eina d'aprenentatge

Aquesta entrada em serveix per despedir-me, no se si serà la darrera entrada, si seguiré amb el blog o el tancaré més envant, qui sap, el que si se és cert és que el blog al principi era una cosa que estava allà i que ho feia com una obligació i no per gust però al final m'ha servit de molt en molts de dies en que necessitava contar el que m'havia passat a l'escola. Per aquest motiu pens que ha estat una molt bona eina per reflexionar, per contar als altres les coses que et passaven i volies compartir amb altres persones. També m'ha servit per cercar informació i interessar-me per conceptes que no sabia que eren o ho sabia molt per damunt, així que també ha estat una eina d'aprenentatge molt gran no tan sols per la recerca d'informació sino també per l'enriquiment d'altres blogs i del meu propi.
Estic satisfeta del que he fet perquè ho he fet el millor que he sabut i he pogut, sempre es pot millorar i alomillor ara pens que hagués pogut explicar més coses o que m'he deixat coses sense contar però la perfecció no existeix. 

Moltes gràcies per deixar-nos expressar lliurament en els nostres blogs i de forma no rígida sino tot el contrari de forma molt oberta.

Competències bàsiques al centre

A la meva escola no es treballa per competències bàsiques, es treballen algunes competències però molt per damunt i jo diria fins i tot indirectament.
Les competències més treballades són la lingüística, que es treballa sobretot en les converses que se duen a terme és on la treballen més juntament amb el "Cap de setmana".
I l' altra competència que es treballa més és l'artística. Amb aquesta competència és amb la que se treballa més perquè es treballa a fuisoart, no tenen música per una banda, plàstica per una altre i teatre per un altre banda, tenen una fusió de tot el que se considera art i fan moltes coses que jo mai havia fet a la part artística com expressió corporal, molt de teatre (els encanta disfressar-se i montar les seves pròpies històries com també montar el seu teatret de titelles), comentari d'obres i creació d'aquestes. Per a mi és en l'assignatura on els nins i nines els veus més motivats i canvien radicalment quan entren en aquesta aula, dir que l'aula és especial perquè és bastant grossa i té de tot (biblioteca musical, instruments, pintura, un escenari...).
La matemàtica es treballa per mitjà de racons on ells després han de fer les seves pròpies conclusions, a part de racons treballen amb un quadernet, no tenen llibre ordinari.
Les altres competències no es treballen gens o molt poc. En el cas de les TIC no es treballen gens, no van a la sala d'ordinadors per res i la interacció amb el món físic a part de fer alguns experiments poca cosa s'ha fet, a més a les excursions que s'han fet no s'ha treballat res tan sols per sortir una mica del centre i fer una cosa diferent. La resta ja ni els nombraré perquè no les he apreciades ni prop ni lluny simplement no els he vistes.
El treball per competències bàsiques en alguns casos (centres) està encara lluny d'arribar però si que és veritat que hi ha un inici, ja es xerra de treballar per competències bàsiques fet que abans ni se'n parlava, és un pas molt important.

Intel·ligències mútliples

Avui abans d'acabar aquest dia vos vull deixar amb aquest video que he trobat al youtube sobre les intel·ligències múltiples, però no és el típic video i crec que és una injecció d'autoestima. Ens mostra grans personatges de la història i el seu passat, no eren exelents amb tot el que feien ni en totes les matèries. Alguns tenien problemes personals però així i tot van arribar a ser molt grans. No em de deixar que els nostres infants baixin ela braços i els hem d'ajudar a que arribin al seu màxim potencial.

Ells també tenen veu...

L'altre dia a classe vam haver de preparar el que dirien el delegat i subdelegat a la reunió de delegats de tots els cursos del centre. En el temps que he estat a l'escola encara no havia tengut l'ocasió d'assistir a cap preparació de reunions de delegats i he de dir que em va sorprendre perquè tenen molt bones idees.
El tema de la reunió era un poc en general valorar tot el que s'ha fet durant el curs a l'escola, les coses que els han agradat més, menys i coses per millorar així com propostes per aquesta millora.
Abans de començar a dir les idees de cada un es va treure un quadern, el qual el delegat va agafar va posar la dat i hi va aferrar la fulla amb els punts a xerrar i després ella mateix va escriure tot allò que els seus companys van anar dient. 
Els nins i nines van anar dient el que ells pensaven i propostes i em va sorprendre perquè eren bastant coherents, vull dir que no van dir coses impossibles de fer i van ser crítics amb coses que jo també ho seria.

 Va ser molt positiu perquè vaig veure que els nins i nines del centre també tenen veu a l'escola, el centre escolta els seus alumnes i això me pareix molt bo.

Educació Emocional

Ara ja acabant les pràctiques me n'ha don conte que una de les coses que més m'ha marcat són els nins i nines i les històries que duen darrera i com ho duen.
Podria contar mil coses perquè cada dia he tengut alguna història que fa que pensis amb lo cecs que podem arribar a estar i jo la primera, veia aquest tipus de coses molt lluny però ara que les he tocades en primera persona puc dir que com a persona m'he enriquit molt de tota aquesta experiència.
Avui vull fer referència a l'educació emocional, una educació que jo mai he rebut i que consider molt important per a tots. Aquesta educació permet no tan sols a un millor comportament dins classe, reforça les habilitats socials (autoestima, respecte, empatia), millora la convivència i ajuda molt a l'hora del seu aprenentatge.
Aquesta educació s'hauria de començar a implantar un poc més dins les aules però també dins les famílies, que té un pes força important.
En Punset explica molt bé tot el de l'educació emocional en el seu blog i deixa un video d'una investigació que es va fer a Estats Units i a mi em pareix molt interessant.


http://www.eduardpunset.es/5227/general/finalmente-educacion-emocional-en-los-colegios

L'etiquetatge

Passejant per internet he trobat un blog http://blogs.anoiadiari.cat/jmoron que és de na Josefa Morón Manzano. M'he fixat en una part que posava el fracàs escolar i he entrat i m'he trobat amb aquest comentari de na Josefa, a veure que en pensau voltros.

L’escola no està obligada a garantir l’èxit escolar, és cert, però sí s’hauria de sentir responsable, en la part que li toca, de reduir el fracàs escolar. 

Els “danys col·laterals” de l’educació obligatòria, es a dir el fracàs, solen ser atribuïbles a les famílies, al sistema escolar, als poders públics, als responsables polítics, a les capacitats de l’ alumne, a..., però poques vegades a la pròpia escola. Aquesta, generalment, no entoma la seva part de responsabilitat en el fracàs escolar, però no es ruboritza, gens ni mica, quan s’atribueix l’èxit. A casa nostra només cal mirar la premsa comarcal per veure molt exemples de “bones” noticies escolars atribuïbles als docents o a l’escola que representen i poques noticies o cap que mostrin “el costat fosc” de l’escola. 

Cal preguntar-se que passa dins l’escola, sempre situada en el darrer vagó del canvi social, que passa al terreny físic i concret del centre i de l’aula, si l’escola és una “caixa negra”, si l’escola és generadora de fracàs, en definitiva, determinar quina part de responsabilitat tenen els docents en els resultats escolars obtinguts pel seu alumnat. A primera vista planeja el convenciment que el que passa dins l’aula no agrada i que les males praxis dels docents, abunden. Altre cosa és desemmascarar-les, altra cosa és demostrar quant d’enverinades estan aquestes relacions de poder (no d’autoritat) basades en la minoria d’edat.

En aquest sentit una actitud dels docents (una de tantes) que contribueix al fracàs escolar és l’etiquetatge. Etiquetar a un alumne (jo pensava que només es podien etiquetar les llaunes i no les persones!) és, directament, fer-lo responsable de la seva situació de fracàs. L’etiquetatge que de manera explicita o implícita, subtil, en definitiva, fan els docents sobre l’alumnat, incideix de forma negativa en els resultats escolars. El professorat emet judicis de caire subjectiu dels seus alumnes: la cura personal, la procedència social econòmica o cultural, l’aspecte físic, la forma de vestir, la pertinença a determinades minories ètniques, determinades actituds a l’aula... 

En aquest etiquetat, els docents a través d’un procés totalment subjectiu fixen unes expectatives respecte el seu alumnat que si es compleixen a final de curs confirmarà que l’etiqueta que condemna i al fracàs i exclou socialment, s’ha aplicat amb encert.

L’alumnat només pot rebutjar, acomodar-se o, en el millor dels casos, negociar aquesta etiqueta, mentre el grup classe pot, amb el rebuig, estigmatitzar l’alumne i generar una reacció social que el situï en un cercle viciós del que li serà difícil sortir. No hi ha pressa, l’alumnat té tota l’escolarització obligatòria per consolidar “ la carrera” del fracàs escolar. 

Tal i com esta l’escola (al voltant del 30% de fracàs escolar) podem consolar-nos pensant que les veritables finalitats educatives, les més denses i valuoses (provocar el desig d’aprendre, comprendre i millorar el món, el pensament crític, la solidaritat, etc.) es plantegen a mig i llarg termini i no compten com a èxit o fracàs. 

Sort que tenir èxit a l’escola no és necessàriament garantia d’èxit a la vida.

Aturau!

L'altre dia vos vaig contar un moment un poc difícil que em va ocorre a mi a l'escola, doncs avui mateix ha ocorregut un altre fet que m'ha fet posar molt enfadada.
Aquesta vegada no ha estat un nin o nina si no els seus pares. A la sortida de les classes uns pare tenia una entrevista amb la tutora del nin, aquest pare està separat i la dona ha entrat quasi cridant i amenaçant a la mestra que ella també havia d'estar a la reunió i recriminant coses a l'home i ell a ella. La tutora del nin li ha dit a la mare que amb ella ja havia tengut una reunió i que avui li tocava al pare i si tenia algun problema que anàs a xerrar amb el director. A tot això sabeu qui era l'espectador de primera fila? Doncs si el fill, amb una careta... per aquest motiu la tutora els ha demanat que no discutissin davant el nin però no aturaven i se ha vengut una altra mestra i se n'ha enduit el nin.
Per jo ha estat vergonyós i molt però que molt mal fet muntar aquest espectacle i sobretot davant el seu fill, que se li pot passar pel cap en aquells moments a un nin quan veu tot aquest desastre. A jo m'ha fet molta ràbia i impotència.
A vegades els pares i mares no pensen amb els seus fills, pensen amb ells tenir la raó i que l'altre quedí pel fang però qui pateix tot això és el fill o filla.
Però no vull deixar de part el paper de la mestra en aquells moments, la seva cara també era un poema idemanava ajuda a les altres perquè ella estava en mig s'una situació molt desagradable i amb el seu alumne davant. Jo crec que aquesta situació la podem viure tots en un futur i no és una situació aïllada, perquè a l'escola ja he vist certes coses tipo aquesta.

Dedicat als mestres

Aquest video va dedicat a tots els mestres i professors de l'escola pública, però podria servir per donar les gràcies en general a tots els mestres i professors per la gran tasca que duen a terme i moltes vegades no se té en compte. Molt Gran!!

Un moment difícil...

A una altra entrada que vaig fer vaig parlar d'una nina de la meva aula, amb una gran trastorn emocional amb la qual era bastant complicat fer qualsevol activitat acadèmica.
Aquesta nina a dia d'avui ha tengut una millora molt notable tant amb el seu comportament com a l'hora de realitzar qualsevol tipus d'activitat acadèmica. Fa les feinetes que se li manen, fins i tot les d'escriure un fet impensable uns mesos enrrera, seu a la cadira com els altres, no surt de classe quan li dóna la gana i sap mantenir el ritme d'una classe.
En general puc xerrar d'un canvi molt positiu de la nina, fet que a la mestra i a jo ens fa tenir molt contentes. Tot i així encara té alguns moments, minuts o dies que per dir-ho d'alguna forma," se li cruzen els cables" i fa algunes accions no molt bones. L'altre dia ho vaig poder veure jo mateixa. Al mati a classe els que fan activitats l'horabaixa es van deixar unes cartes per jugar i ella les va agafar i va començar a jugar, la mestra els hi va prendre diguen que no era moment de jugar i que les cartes eren d'una altre persona. Jo vaig dur les cartes a secretaria i quan vaig pujar la vaig trobar enfilada a la barandilla (feta de paret) de les escales, em vaig endur un gran ensurt, i la vaig fer baixar però la mestra em va dir que la deixés perquè ho feia aposta per cridar l'atenció. En aquells moments jo tenia un ull a for vigilant-la perquè no estava molt convençuda i la sentia que cantava "me quiero morir, me quiero morir...", em sentia impotent totalment de no poder fer res però la veritat que al cap de 5 minuts o això va entrar tot sola i més tranquil·la i va fer la feineta que els altres feien com si res. La mestra va exercir un paper un poc d'actriu com si no li importés però per dins estava ben nerviosa, perquè és un paper ben difícil i no saps si sortirà bé.