Aturau!

L'altre dia vos vaig contar un moment un poc difícil que em va ocorre a mi a l'escola, doncs avui mateix ha ocorregut un altre fet que m'ha fet posar molt enfadada.
Aquesta vegada no ha estat un nin o nina si no els seus pares. A la sortida de les classes uns pare tenia una entrevista amb la tutora del nin, aquest pare està separat i la dona ha entrat quasi cridant i amenaçant a la mestra que ella també havia d'estar a la reunió i recriminant coses a l'home i ell a ella. La tutora del nin li ha dit a la mare que amb ella ja havia tengut una reunió i que avui li tocava al pare i si tenia algun problema que anàs a xerrar amb el director. A tot això sabeu qui era l'espectador de primera fila? Doncs si el fill, amb una careta... per aquest motiu la tutora els ha demanat que no discutissin davant el nin però no aturaven i se ha vengut una altra mestra i se n'ha enduit el nin.
Per jo ha estat vergonyós i molt però que molt mal fet muntar aquest espectacle i sobretot davant el seu fill, que se li pot passar pel cap en aquells moments a un nin quan veu tot aquest desastre. A jo m'ha fet molta ràbia i impotència.
A vegades els pares i mares no pensen amb els seus fills, pensen amb ells tenir la raó i que l'altre quedí pel fang però qui pateix tot això és el fill o filla.
Però no vull deixar de part el paper de la mestra en aquells moments, la seva cara també era un poema idemanava ajuda a les altres perquè ella estava en mig s'una situació molt desagradable i amb el seu alumne davant. Jo crec que aquesta situació la podem viure tots en un futur i no és una situació aïllada, perquè a l'escola ja he vist certes coses tipo aquesta.