2 jun 2012

Un moment difícil...

A una altra entrada que vaig fer vaig parlar d'una nina de la meva aula, amb una gran trastorn emocional amb la qual era bastant complicat fer qualsevol activitat acadèmica.
Aquesta nina a dia d'avui ha tengut una millora molt notable tant amb el seu comportament com a l'hora de realitzar qualsevol tipus d'activitat acadèmica. Fa les feinetes que se li manen, fins i tot les d'escriure un fet impensable uns mesos enrrera, seu a la cadira com els altres, no surt de classe quan li dóna la gana i sap mantenir el ritme d'una classe.
En general puc xerrar d'un canvi molt positiu de la nina, fet que a la mestra i a jo ens fa tenir molt contentes. Tot i així encara té alguns moments, minuts o dies que per dir-ho d'alguna forma," se li cruzen els cables" i fa algunes accions no molt bones. L'altre dia ho vaig poder veure jo mateixa. Al mati a classe els que fan activitats l'horabaixa es van deixar unes cartes per jugar i ella les va agafar i va començar a jugar, la mestra els hi va prendre diguen que no era moment de jugar i que les cartes eren d'una altre persona. Jo vaig dur les cartes a secretaria i quan vaig pujar la vaig trobar enfilada a la barandilla (feta de paret) de les escales, em vaig endur un gran ensurt, i la vaig fer baixar però la mestra em va dir que la deixés perquè ho feia aposta per cridar l'atenció. En aquells moments jo tenia un ull a for vigilant-la perquè no estava molt convençuda i la sentia que cantava "me quiero morir, me quiero morir...", em sentia impotent totalment de no poder fer res però la veritat que al cap de 5 minuts o això va entrar tot sola i més tranquil·la i va fer la feineta que els altres feien com si res. La mestra va exercir un paper un poc d'actriu com si no li importés però per dins estava ben nerviosa, perquè és un paper ben difícil i no saps si sortirà bé.

No hay comentarios:

Publicar un comentario